Història

1947

Es crea a Barcelona l’Associació de Pesca Submarina (APS)

1954

Escindits de l’APS, un grup de bussadors entusiastes, capitanejats per Climent Vidal, prestigiós advocat i procurador en els tribunals, creen el Centre de Recuperació i d’Investigació Submarines (C.R.I.S.) dedicat a fomentar les activitats de busseig amb escafandre autònom. És un dels més antics del món. Es va concebre com a Centre privat de recerca i desenvolupament de tota mena d’activitats subaquàtiques, les quals va dur a terme en solitari durant molts anys. Comptava amb importants Departaments de Biologia marina, Enginyeria subaquàtica, Escola de busseig esportiu i professional, Cinema i Fotografia submarina, Rescat, Arqueologia, i Medicina. El C.R.I.S. va tenir una gran projecció ciutadana. El popular humorista Eugeni l’incloïa de vegades en els seus acudits com a exemple de voluntariat eficaç sense afany de lucre “… i aleshores van venir els del C.R.I.S., aquests tios que es juguen la vida cada dia sense cobrar ni un duro…“. Amb la popularització del busseig en els anys successius, va evolucionar fins a la seva situació actual com a Centre de Busseig esportiu-recreatiu. La seva trajectòria ha estat sempre lligada a la història de la Medicina Subaquàtica del nostre país.

1959

Adquisició de la primera cambra individual de descompressió/recompressió, anomenada popularment “cartutxo“. Permetia la recompressió i descompressió d’un sol bussador accidentat. Durant el tractament, que podia durar 30 hores, l’accidentat romania aïllat de l’exterior i sense possibilitat d’assistència si tingués algun problema.

1961

Els primers bussadors realitzaven la seva activitat sense ésser plenament conscients del risc en què incorrient. La Patologia subaquàtica era amb prou feines coneguda, i els mitjans d’assistència al seu abast eren molt precaris. No obstant això, aviat van sorgir especialistes en el tema, entre els quals el Dr. Sala-Matas va tenir una gran significació dins i fora del nostre país. Sota la seva presidència, en el C.R.I.S. va tenir lloc a Barcelona l’any 1961 el primer Congrés de la Confederació Mundial d’Activitats Subaquàtiques (CMAS). També els bussadors més veterans van adquirir coneixements mèdics basats en la seva pròpia experiència; per exemple, el nostre fundador Climent Vidal, s’havia fet càrrec, ell mateix, del tractament de molts accidentats. Es tractava, veritablement, d’una etapa heròica en la història de la Medicina de busseig. Tothom comentava que caldria tenir una cambra més gran i de com a mínim dos compartiments.

1965

La primera cambra hiperbàrica multiplaça civil del nostre país, s’instal·la l’any 1965, en un local cedit per l’Assemblea de la Creu Roja de Barcelona, annex al seu hospital. L’encarregat del disseny i construcció va ser l’enginyer Josep Rahola Espona que anys més tard va ser Senador per l’Esquerra Republicana de Catalunya. Aquell dia, el Diari LA VANGUARDIA, el de més tirada de l’Estat en aquesta època, va incloure en la portada una foto de la nova cambra hiperbàrica entrant a l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona.. Les nombroses dificultats tècniques i d’instal·lació de la complexa instal·lació pneumàtica, van motivar que la cambra no entrés en servei fins a l’any 1967.

1965

Rep tractament per primera vegada un bussador accidentat. Era nord-americà i natural de Texes, EEUU.. Éssent alesores president del C.R.I.S. Eusebi Escardíbul, comença una nova etapa que permetria un tractament més còmode, efectiu, i sobretot més segur dels bussadirs accidentats. Els Drs. Merino y Guijarro per part de la Creu Roja, i el Dr. Bargués per part del C.R.I.S. es feien càrrec de l’assistència mèdica.

1978

S’organitza l’OPERACIÓ ASCLEPIOS. És un estudi de recerca mèdica per verificar els canvis i les variacions fisiològiques que produeix la immersió amb escafandre en persones sanes en immersions normals. Van participar 100 bussadors voluntaris del C.R.I.S. que van fer immersions, en aigües de Barcelona davant de l’Hospital del Mar, a 20 i 40 metres de profunditat i es van sotmetre a una série de proves mèdiques exhaustives que incloïen extracció de sang arterial i venosa abans i després de cada immersió. Van col·laborar la Comandància de Marina (que va cedir el Dragaminas “Llobregat”), el Cos de Bombers, i els laboratoris dels Hospitals Clínic i del Mar, de Barcelona. Els resultats es van presentar uns anys més tard al Congrés Mundial de Medicina de l’Esport.

1979

Fins a l’any 1979 van rebre tractament 32 accidentats de busseig en la nova cambra multiplaça, i el cartutxo de recompressió va anar quedant progressivament fora de servei, fins a convertir-se en una curiosa peça de museu que es conserva actualment a CRIS-UTH a l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, Barcelona. Les recompressions es duien a terme a càrrec d’un equip de camaristes voluntaris, que desinteressadament s’alternaven per a garantir el funcionament de la cambra a tota hora. L’hospitalització quan calia, no depenia del departament mèdic del C.R.I.S., sinó dels metges de l’Hospital de la Creu Roja. El nombre d’accidentats de busseig augmentava considerablement i alguns d’ells van ser molt greus, plantejant problemes importants assistencials i de disponibilitat personal. La junta directiva del C.R.I.S., ben informada i assessorada, va considerar que havia arribat el moment de crear un Servei mèdic propi, amb responsabilitat i capacitat executiva per a dur a terme el tractament integral dels accidents de busseig, tant la recompressió com l’hospitalització. L’assemblea general d’aquell any, sota la Presidència d’Alfons Ferrer, va aprovar la creació d’un departament especialitzat en Medicina de Busseig per a fer-se càrrec dels bussejadors accidentats de tot el litoral mediterrani, unificant en una sola entitat el “Departament de cambra hiperbàrica” i el “Departament mèdic” del C.R.I.S. sota la direcció del Dr. Jordi Desola. Molt pocs d’els bussadors accidentats que van rebre tractament eren socis del C.R.I.S. Tot aquest esforç era majoritàriament orientat a la comunitat general de bussadors de qualsevol afiliació.

1980

El 28 d’abril de 1980 va rebre tractament per primer cop un malalt sense cap relació amb les activitats subaquàtiques. Era un noi de 12 anys que patia una Osteomielitis crònica recalcitrant de la mandíbula per la qual estava abocat a la desarticulació amb deteriorament important de la funció alimentària. Després d’aquest noi que va rebre satisfactòriament, de manera progressiva les indicacions terapèutiques de la cambra hiperbàrica van anar ampliant-se a altres malalties no relacionades amb el busseig, però tanmateix tributàries de tractament amb Oxigen a pressió dins de la Cambra Hiperbàrica. Aviat, l’INSALUD (Seguretat Social espanyola) acredità CRIS-UTH com a Entitat Concertada. De manera col·loquial, començarem a utilitzar el terme de “Unitat de terapèutica hiperbàrica” en referència a la utilització de la cambra hiperbàrica per al tractament de malalties de tota mena.
En aquest mateix any s’organitzà el primer Curs de Medicina subaquàtica per a metges. Des d’aleshores, s’ha impartit cada any un curs, amb durada i contingut incrementat progressivament. Des de la tercera edició, començaren a assistir metges de totes les províncies espanyoles així com una proporció creixent cada any de metges estrangers, alguns d’ells gaudint de subvencions de les institucions oficials dels seus països, i també de Beques de l’Institut de Cooperació Iberoamericana (IBI), i més endavant de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI).
Aquest mateix any, CRIS-UTH s’afilia com a Membre Coporatiu de la Undersea & Hyperbaric Medical Society (UHMS)

1983

El Departament mèdic del C.R.I.S. juntament amb CRIS-UTH organitzen a Barcelona el IX Congrés de la Societat Europea de Medicina Subaquàtica i Hiperbàrica (EUBS). És un repte important, tenint en compte la nostra poca experiència en aquell moment. Assisteixen 200 congressistes procedents de 23 països, inclosos americans i japonesos. El programa i l’organització de l’esdeveniment són molt ben valorats per tots els assistents. El nostre reconeixement internacional és molt valorat.

1986

Atesa la sòlida progressió del nou Departament mèdic, es decideix dotar-lo de personalitat jurídica pròpia, autònoma i independent, sota la Presidència del Dr. Jordi Desola, creant la Societat CRIS-Unitat de Terapèutica Hiperbàrica, que s’abreuja com a CRIS-UTH. El Servei Català de Salut de la Generalitat de Catalunya acredita CRIS-UTH com a Servei mèdic extrahospitalari.
El mateix any, i d’acord amb els requeriments de la Llei General de l’Esport, el Registre d’institucions sanitàries de Catalunya acredita CRIS-UTH com a Centre de Medicina de l’Esport de primera categoria. El volum progressiu de treball obliga a professionalitzar la dotació de la cambra, no sols amb metges propis, sinó també amb tècnics operadors de cambra (popularment anomenats camaristes) infermeres, auxiliars sanitaris, i personal administratiu amb dedicació laboral fixe.
També de manera col·loquial, s’especula amb la necessitat de disposar d’una cambra hiperbàrica moderna i de major capacitat per a ampliar les indicacions terapèutiques i millorar les actuals. Aquest mateix any, els cursos de Medicina subaquàtica i hiperbàrica que CRIS-UTH organitza anualment des de 1980, reben l’aprovació de la Universitat de Barcelona i passen a estar inclosos en el programa de Tercer Cicle de l’U.B. com a Diploma de Postgrau en Medicina subaquàtica i hiperbàrica. L’activitat Assistencial, Docent, i Investigadora de CRIS-UTH es consolida i es manté de forma ininterrompuda al cap dels anys.

1998

Una entitat bancària Barcelonina proposa a la Direcció de CRIS-UTH l’adquisició d’una cambra hiperbàrica de gran tamany que havia estat instal·lada en 1994 en una clínica privada de Madrid, però que havia quedat fora de servei per problemes interns de la societat que la gestionava, per la qual cosa l’entitat bancària concessionària va decidir executar el Leasing amb què s’havia iniciat el projecte. La junta directiva de CRIS-UTH va estudiar acuradament la operació i finalment va decidir acceptar-la, malgrat la precipitació que obligava a CRIS-UTH a dipositar en la institució madrilenya una inversió important en el termini de 48 hores.
La nova màquina no es podia instal·lar en l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona per dificultats tècniques, administratives, i logístiques insuperables. La precipitació inevitable de l’operació va forçar un trasllat fins a un magatzem industrial a on la cambra hiperbàrica romangué durant gairebé 10 anys a l’espera de poder escometre l’operació de reciclatge d’acord amb les normatives espanyoles i europees sobre instal·lacions pneumàtiques i hiperbàriques que en aquest moment ja estaven en vigor, però no existíen en els anys vuitanta. El Consell d’administració de CRIS-UTH va iniciar gestions amb gairebé tots els Centres Hospitalaris públics i privats de Barcelona per a trobar el centre hospitalari més idoni per instal·lar-hi la nova cambra i el nou centre de Medicina Subaquàtica i Hiperbàrica.
Aquest any, la Univesitat de Barcelona va atorgar als nostres cursos el Grau superior de MÀSTER en Medicina Subaquàtica i Hiperbàrica.

2005

CRIS-UTH organitza el Congrés Internacional de Medicina Subaquàtica i Hiperbàrica (ICHM) que té lloc a Barcelona el mes de setembre 2005. Assisteixen 460 delegats procedents de 54 països dels cinc continents.Per prier cop en aquestes reunions, assisteix una delegació de la Repúblia Populr Xinesa. Durant molt de temps aquest Congrés s’assenyala com el millor organitzat dels últims anys.

2010

El 15 de març de 2010 rebem la nova cambra hiperbàrica, convertida en un ultramodern artefacte, amb tecnologia punta, adaptada a les normes europees vigents, amb les marques EC d’acreditació d’instal·lació pneumàtica i hiperbàrica nova, a més a més de la necessària marca EC com dispositiu mèdic sanitari homologat.
El 22 de juny de 2010 es realitza la primera pressurització, en buit, de la cambra hiperbàrica a la pressió de 6 Atmosferes Absolutes (ATA) equivalent a 50 metres de profunditat sota la mar.
El 29 d’agost de 2010 reben tractament els 4 últims malalts en la instal·lació de l’antic Hospital de la Creu Roja de Barcelona.
El 30 d’agost de 2010, aquests mateixos quatre malalts reben el primer tractament d’Oxigenoteràpia Hiperbàrica en la nova Unitat de terapèutica hiperbàrica de CRIS-UTH situada a l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, molt a prop de Barcelona.
S’inicia una nova etapa que consolida CRIS-UTH com a entitat líder a l’Estat de Tecnologia i assistència hiperbàrica plenament integrada en l’Assistència pública, i amb ampli reconeixement internacional. CRIS-UTH manté la seva estructura de Societat professional autogestionada gaudint amb caràcter general de les característiques de Servei mèdic públic dins del Sistema nacional de Salut.

2011
EL DR.MOISÈS BROGGI VISITA CRIS-UTH

A la seva edat de 102 anys, el Excm. Dr.Moisès Broggi seguia moderant personalment les Sessions extraordinàries de la Real Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la qual era President honorari, i ens enriquia amb la seva erudició, saviesa, sentit comú, i bonhomia.
A meitats de febrer de 2011 el Dr. Broggi ens va honorar amb la visita a CRIS UTH dins de l’Hospital que porta el seu nom. Va entrar a la cambra hiperbàrica, va saludar als malalts un per un, es va interessar per les seves malalties, i els va donar recomanacions, consells, i informacions valuoses.
Durant tres hores més, varem gaudir de la seva presència a la Unitat escoltant les seves històries, la seva ètica, el seu bonfer, i la seva extraordinària humanitat.
El 11 de febrer de 2011 és, sens cap mena de dubte, una de les dates més importants a la Historia de CRIS-UTH. El 30 de desembre de 2013, les cruels Lleis de la natura ens varen privar del contacte directe amb el Dr. Broggi, però el seu esperit i el seu record és i serà sempre present amb nosaltres cada dia.

El futur s’escriu dia a dia i es desprèn com a conseqüència natural de la trajectòria professional que hem perfilat en aquests breus comentaris al servei de la comunitat a la qual pertanyem.