Preguntes freqüents

¿Què és una cambra hiperbàrica?

És un recinte tancat que pot mantenir a l’interior una pressió ambiental elevada, en condicions d’ habitabilitat i confort per a persones sanes o malaltes. La nova cambra de CRIS UTH recorda la cabina d’un avió. Disposa de tota ena de mesures de seguretat, i té un compartiment de sortida/entrada d’emergència a l’exterior.

¿Són molt grans les cambres hiperbàriques?

N’hi ha de totes les mides. Des de cambres individuals per a una sola persona fins a d’altres molt grans. La cambra hiperbàrica de CRIS-UTH té un diàmetre de dos metres i mig, una llargada de 9 metres amb una capacitat màxima per a 18 persones. Els malalts poden caminar per a dins, veure la televisió en circuit tancat, o llegir. No poden utilitzar cap tipus d’ aparell electrònic per raons bàsiques de seguretat.

¿Per a què serveix una cambra hiperbàrica?

En augmentar la pressió i respirar aire ambient, es pot obtenir un efecte beneficiós per a algunes malalties. Si a més a més, a dins de la cambra es respira oxigen a alta concentració, s’aconsegueix que penetri per tot l’organisme i tingui un efecte curatiu en malalties que tenen una falta d’oxigen en els teixits.

¿Quins malalts es poden beneficiar del tractament en cambra hiperbàrica?

Primer de tot els bussejadors que han patit un accident de descompressió. També és molt coneguda l’aplicació d’Oxigenoteràpia hiperbàrica per a persones que han patit una Intoxicació per monòxid de carboni. Però l’Oxigen Hiperbàric pot ser també molt eficaç també en les persones que pateixen malalties que de forma directa o indirecta redeixen la quantitat d’oxigen que arriba als teixits o been dificulten la utilització, atès que s’aconsegueix una concentració d’oxigen fins a 23 vegades més alta que en condicions normals.

¿Quines són les malalties que tenen falta d'Oxigen?

De forma directa, les que dificulten o interrompen la circulació de la sang. De forma indirecta, les malalties en què la sang arriba bé als teixits però no es pot utilitar de  l’oxigen de forma correcta. O quan és del tot impossible utilitzarl’oxigen del glòbuls vermells per causes tòxiques o metabòliques.

¿L'Oxigen hiperbàric augmenta la intel·ligència de les persones, retarda l'envelliment, millora la potència sexual, o elimina les arrugues de la pell?

Segons la informació científica de la que actualment disposem, i d’acord amb les recomanacions de les Societats nacionals i internacionals de Medicina Hiperbàrica, no hi ha cap evidència mèdica que demostri que les esentades indicacions siguin certes. Aquests tractaments sense fonament s’ofereixen en alguns centres que defrauden la bona fe de les persones que s’ ho creuen.

¿En quines malalties pot ser útil respirar Oxigen en cambra hiperbàrica?

En totes aquelles en què hi ha una obstrucció de la circulació de la sang, com per exemple la ceguesa o sordesa sobtada per embòlia o trombosi de l’artèria principal d’aquests òrgans; o també les anomenades Síndromes compartimentals que es poden desenvolupar després de traumatismes importants de braços o cames. En altres malalties, la circulació de la sang no està interrompuda però la utilització de l’oxigen no és possible causa de trastorns tòxics o metabòlics. Això passa sovint en les llagues, nafres, i ferides que les persones diabètiques pateixen a les cames i sobretot als peus, que no cicatritzen per la incapacitat d’utilitzar adequadament l’oxigen de la sang. O també en algunes infeccions molt difícils dels ossos que es tornen cròniques perquè els mecanismes de defensa han fracassat a causa de la manca d’oxigen al voltant de l’os o de la ferida. També pot passar en els teixits sans que envolten els tumors que han rebut radioteràpia i que han patit també l’efecte de la radiació.

¿L'Oxigen a pressió és bo per a les persones diabètiques?

L’Oxigenoteràpia hiperbàrica no cura la diabetis, però ajuda a millorar la qualitat de vida dels qui ho pateixen sobretot si tenen úlceres, llagues, o nafres als peus o a les cames, que no es tanquen i que segueixen una evolució tòrpida evolució. La Diabetis seguirà el seu curs, però podrem aconseguir que les ferides cicatritzin de forma correcta.

¿L'Oxigen a pressió va bé per al càncer?

Les persones que tenen un càncer, de vegades pateixen complicacions a causa de la quimioteràpia o de la radioteràpia, que es manifesten en forma d’úlceres a la boca, a la bufeta de l’orina, a la vagina, al recte, o als intestins. L’administració d’oxigen a pressió pot curar de forma definitiva aquestes estomatitis, Cistitis, Proctitis, o Vaginitis ocasionades per la radiació, que perjudiquen molt la qualitat de vida de la persona que les pateix. Però el tractament amb oxigen no afecta la malaltia principal que seguirà la seva evolució natural.

¿Podria passar l'efecte contrari, que l'Oxigen hiperbàric acceleri el creixement d'un tumor?

Aquesta és una preocupació lògica en tots els tractaments que s’apliquen a persones amb càncer, i per aquesta raó en el cas de l’oxigen hiperbàric s’ha investigat exhaustivament i es pot afirmar amb tota certesa que l’oxigen a pressió en cambra hiperbàrica no augmenta ni accelera el creixement dels tumors ni afavoreix l’aparició de metàstasis.

¿En quines malalties pot ser útil respirar Oxigen en cambra hiperbàrica?

De forma URGENT i prioritària :

  • Accidents de Descompressió i de Sobrepressió dels bussejadors (AD, SSP, i SHIT).
  • Embòlia gasosa (EG).
  • Intoxicacions per Monòxid de carboni i/o per Cianhídric (ICO, ICNH).
  • Infeccions necrosants de les parts toves (INPT).
  • Ceguesa sobtada per obstrucció de la circulació de la retina (OACR).
  • Sordesa neurosensorial de diferents orígens (SD).

De forma COMPLEMENTÀRIA a d’altres tractaments:

  • Radionecrosi de l’os i de les parts toves, i de les mucoses. És a dir, dels ossos, dels músculs i/o de la pell, i de la bufeta de l’orina (Cistitis hemorràgica) i de la vagina, del recte, o dels budells.
  • Osteomielitis crònica recalcitrant d’evolució tòrpida.
  • Síndromes compartimentals.
  • Síndrome d’esclafament, sovint anomenat amb la paraula anglesa “Crush“.
  • Aplicació d’ empelts i penjolls cutanis en territoris difícils.
  • Seqüeles cerebrals com a conseqüència d’accidents que han interromput temporalment la circulació o l’oxigenació del sistema nerviós central en persones prèviament sanes : asfíxia, ofegament, sofocació, intoxicacions, i altres síndromes postanoxia cerebral aguda.

¿L'Oxigen hiperbàric pot ser beneficiós per a nens amb autisme, o amb paràlisi cerebral, o que tenen trastorns congènits, o malalties neurològiques que han desenvolupat des del naixement?

Aquestes hipòtesis empíriques s’han formulat a partir d’ observació de casos aïllats sense rigor metodològic. Les societats internacionals de Medicina Hiperbàrica revisen periòdicament aquestes indicacions, que si un dia es demostressin seria una troballa molt important, però de moment no hi ha evidència científica que demostri de forma valida i seriosa que l’oxigen hiperbàric millori els nens amb autisme o amb paràlisi cerebral.

¿L'Oxigen hiperbàric pot millorar l'activitat intel·lectual de la gent gran, o augmentar el seu rendiment o activitat física?

No hi ha estudis científics metodològicament correctes que ho demostrin. Però hi ha una pràctica empírica molt àmplia de persones grans, o prèviament deteriorades per altres raons, que van rebre Oxigenoteràpia hiperbàrica per a tractament d’altres malalties en què l’OHB està ben consolidada, i els seus parents van observar que millorava l’estat general de l’ancià i que augmentava el seu rendiment intel·lectual i físic.

¿L'Oxigenoteràpia hiperbàrica és útil en Medicina de l'Esport?

No hi ha estudis experimentals metodològicament correctes que ho demostrin. Però hi ha una pràctica empírica molt àmplia que suggereix que els esportistes poden obtenir benefici de l’Oxigenoteràpia hiperbàrica en algunes ocasions. Alguns esportistes famosos afirmen que utilitzen una cambra hiperbàrica portàtil, malgrat que el procediment que utilitzen no ofereix cap marge de confiança. Fins i tot alguns s’han retratat a dins d’uns dispositius flexibles o cassolans demostrant la manca de fiabilitat del sistema.
Del que no hi ha dubte, és que l’ Oxigenoteràpia hiperbàrica pot ser molt útil en les situacions següents.

  • Accelerar la recuperació de les lesions esportives.
  • Reduir el temps de recuperació funcional després d’exercicis extenuants, com per exemple en els corredors de Marató o de curses de mitjana o llarga distància.
  • Eliminar o millorar l’anomenat Estrès competitiu per excés o hiperfreqüentació de proves programades de forma repetitiva.

Algunes publicacions suggereixen que l’Oxigenoteràpia hiperbàrica podria millorar el rendiment dels esportistes d’alta competició. És possible, però cal procedir amb molta cura, doncs aquesta pràctica podria plantejar problemes ètics i/o legals i donar lloc a sancions.

¿És molt llarg el tractament en cambra hiperbàrica?

La durada del tractament hiperbàric és variable. Algunes de les indicacions principals, com els Accidents de busseig o les Intoxicacions per monòxid de carboni o per Cianhídric es curen amb una sola sessió d’Oxigenoteràpia hiperbàrica. Però el tractament de les Radionecrosis, les llagues dels peus dels diabètics, o les obstruccions de la circulació de la retina, solen precisar 20 o 30 sessions de tractament. En el cas de les infeccions cròniques de l’os (osteomielitis) el tractament és perllongat i poden ser necessàries fins a 60 sessions o més.

¿Hi ha efectes secundaris o perillosos per a la salut?

Com amb totes les terapèutiques d’ eficàcia demostrada, l’ oxigen hiperbàric pot ser causa d’ efectes indesitjables. No obstant, aquests efectes secundaris són pocs i ben definits, mai són greus, i la seva prevalença és baixa. L’entrenament i les mesures de prevenció que els metges, les infermeres, i els operadors de cambra ensenyen als pacients, fan que l’aparició d’efectes secundaris sigui molt poc freqüent.

¿Quins són aquests efectes secundaris?

Al augmentar la pressió, l’aire de l’interior de l’orella mitjana disminueix de volum i pot causar dolor. El pacient s’ha de pinçar el nas amb la boca tancada i fer com si volgués bufar fort. Tot seguit, notarà com un xiulet i les orelles es destaparan. Aquest exercici s’ anomena Maniobra de Valsalva, o simplement Compensació o Equalització de les orelles. A les cambres petites  i sobretot en les individuals per a una sola persona, és molt més difícil equalitzar les orelles. Si el tractament hiperbàrica és mlt perllongat, al cap de 35 o 40 sessions es pot tenir un trastorn visual transitori, com una falsa miopia, que es normalitzarà al cap d’unes setmanes de finalitzar el tractament. L’oxigen hiperbàric no pot causar Cataractes, però els pacients que en tenen podríen experimentar una acceleració de l’evolució. Els pacients que tenen cataractes, han de consultar el metge de CRIS-UTH abans de començar el tractament.

¿Hi pot haver accidents en una cambra hiperbàrica?

Com a tot arreu, poden passar  incidents imprevisibles, accidents, i fins i tot incendis. La situació especial de confinament transitori a dins la cambra hiperbàrica podria augmentar la gravetat d’aquests esdeveniments. Per aquesta raó, i malgrat que són excepcionals, CRIS UTH adopta unes mesures de control i prevenció molt estrictes que s’expliquen a cada malalt amb molta detenció abans de començar el tractament. S’els faciliten instruccions escrites, que també estan exposades en cartells grans en el vestíbul de la Unitat i en els vestidors. En el cas dissortat d’un incendi, la cambra hiperbàrica de CRIS-UTH disposa de mecanismes automàtics d’extinció del foc, i d’un sistema de despressurització ràpida que s’activaria de forma automàtic fins i tot en el cas de que l’operador de cambra (el camarista) estigués ell mateix accidentat.

¿Com s'aplica l'Oxigenoteràpia en cambra hiperbàrica?

Els pacients entren dins la cambra hiperbàrica i s’asseuen en un silló molt confortable. Aleshores, s’augmenta la pressió, i quan el metge o la infermera -que sempre els acompanyen- els ho indiquen, respiren oxigen al 100% durant 60 minuts amb un dispositiu especial ; mentrestant poden llegir, veure la televisió, o simplement reposar. Al final, la pressió retorna lentament al valor normal atmosfèric. Comptant el temps de la fase de compressió, l’estada a pressió respirant oxigen, i la fase de descompressió, una sessió d’Oxigenoteràpia dura uns 90 minuts aproximadament.

¿És molt car el tractament en cambra hiperbàrica?

Tot i tractar-se d’ una terapèutica d’alta tecnologia i d’alta complexitat, el cost d’ una sessió d’ oxigen hiperbàric és similar, i generalment inferior, al preu d’una radiografia. Quan és previsible que siguin necessaris molts tractaments, caldrà valorar acuradament la relació cost/efecte/benefici. En el cas de CRIS-UTH, si es té en compte la complexitt de la instal·lació, i es valora el nombre de professionals al seu servei, l’atenció personalitzada que reben a dins i a fora de la cambra, i les visites mèdiques de control abans, durant, i després del tractament, la relació qualitat/preu és realment molt bona.

¿La seguretat social cobreix el tractament hiperbàric?

L’OHB és un tractament dels considerats de prescripció especialitzada. Totes les malalties principals seran finançades per l’assistència publica mitjançant derivació especialitzada i hospitalària; és a dir, seran finançats tots els casos que venen derivats específicament des d’els Hospitals públics de Catalunya. No podran ser coberts a càrrec de l’assistència pública les sol·licituds d’un metge individual o d’una asseguradora privada. Aquests casos s’haursn de finançar de la forma habitual de les assegurances no estatals o de la pràctica mèdica privada.

¿I les asseguradores privades ?

Depèn del tipus de pòlissa que tinguin concertada. Algunes Asseguradores privades ho tenen inclosa en les seves prestacions, però no totes. Les persones que necessiten OHB ho hauran de negociar amb les seves asseguradores. Segons la normativa vigent, les asseguradores privades han de donar obligtòriament cobertura a les mateixes prestacions que l’assistència pública. Si les seves asseguradores els deneguen un tractament hiperbàric, hauran de reclamar-ho.

¿L'Oxigenoteràpia hiperbàrica s'aplica de forma controlada?

Les normatives de la Comissió Europea estableixen que una cambra hiperbàrica és un instrument mèdic sanitari, i l’aplicació d’OHB ha d’estar sota el control d’ un servei mèdic especialitzat. El Comitè Europeu de Medicina Hiperbàrica afegeix que un Centre de Medicina Hiperbàrica ha d’estar físicament o funcionalment integrat en un centre mèdic hospitalari. La forma correcta d’aplicar el tractament s’especifica en el Codi Europeu de Bones Pràctiques en Medicina Hiperbàrica, que CRIS-UTH respecta i aplica rigorosament. En conseqüència, la utilització d’una cambra hiperbàrica en persones malaltes en establiments que no compleixin aquests requisits, serà sempre una activitat fraudulenta. Les cambres hiperbàriques instal·lades en Gimnassos, centres d’estètica, o d’altres establiments no hospitalaris ni reconeguts com a Centre mèdic assistencial per la Direcció de Recursos Sanitaris de la GdC, no poden legalment aplicar tractaments terapèutics per a persones malaltes.

Les indicacions científiques i la validesa dels resultats en aplicacio d’OHB en centres hospitalaris homologats es revisen de forma continuada pels Comitès de control de qualitat de les Societats Internacionals de Medicina Hiperbàrica, pel Comitè Europeu de Medicina Hiperbàrica, i a Espanya pel Comitè Coordinador de Centres de Medicina Hiperbàrica (CCCMH). CRIS-UTH manté relacions molt properes amb totes aquestes institucions des de la seva creació, i ha participat de forma activa en el desenvolupament de les normatives de la Unió Europea. CRIS UTH s’ esforça a complir les mesures de seguretat establertes i a aplicar els tractaments segons els requisits i vigilància de les institucions esmentades.