El mecanisme d’acció de l’Oxigenoteràpia hiperbàrica consisteix en augmentar la Pressió arterial de l’oxigen (PaO2) per sobre de 2000 mmHg. La saturació de l’hemoglobina s’obté aproximadament en aconseguir els 140 mmHg, i a partir d’aquest moment el sobrant d’oxigen roman dissolt en el plasma fins a augmentar fins a 23 vegades la seva difusió. L’oxigenació plasmàtica dels teixits pot ser eficaç en diferents situacions d’hipòxia tissular isquèmica, reològica, tòxica, o traumàtica. La hiperoxigenació plasmàtica pot restituir els mecanismes fisiològics de cicatrització, defensa antimicrobiana, angiogènesi, i neocolagenització proliferativa.
En situacions d’edema maligne, encefàlic o perifèric, com les Síndromes compartimentals, l’OHB aporta una vasoconstricció no hipoxemiant que pot ser decisiva en la resolució de la malaltia causal. Basat en aquests principis, les indicacions de l’OHB en patologia humana poden ser Principals o Complementàries. Hi ha també alguns Efectes empírics d’observació casual però persistent.

L’Oxigenoteràpia hiperbàrica és el TRACTAMENT UNIC o EL MÉS VÀLID d’aquesta malaltia.

  1. Accidents disbàrics de busseig
  2. Síndrome d’hiperpressió intratoràcica.
  3. Embolisme gasós hospitalari per hemodiàlisi, o maniobres instrumentals en cirurgia cardiovascular o d’altres orígens.
  4. Intoxicació aguda o crònica per monòxid de carboni.
  5. Ingestió accidental de Cianur o Intoxicació per Cianhídric.
  6. Infeccions necrosants clostridials de les parts toves.
  7. Radionecrosi d’os, parts toves, o mucoses
  8. Pèrdua brusca de la visió per Embòlia o trombosi de l’artèria central de la retina.
  9. Hipoacúsia neurosensorial d’aparició sobtada (preferiblement sense addició d’esteroides)C.

L’Oxigenoteràpia hiperbàrica pot ser un TRACTAMENT AUXILIAR o COMPLEMENTARI important conjuntament amb les mesures convencionals

  1. Retardaments de Cicatrització i/o Insuficiència cicatritzal
  2. Infeccions cròniques de les parts toves
  3. Infeccions necrosants no clostridials
  4. Osteomielitis crònica recalcitrant
  5. Osteonecrosis de cap o de diàfisis femoral, de la plataforma tibial, o del cap i coll humeral
  6. Síndromes compartimentals
  7. Peu diabètic
  8. Síndrome de descongelament
  9. Encefalopatia hipòxico-isquèmica
  10. Síndromes post anòxia cerebral aguda en persones prèviament sanes
  11. Síndromes d’isquèmia-reperfusió

Són EFECTES QUE S’OBSERVEN AMB MOLTA FREQÜÈNCIA -de forma gairebé constant- en malalts que han rebut Oxigenoteràpia hiperbàrica per a tractament d’algunes indicacions principals o complementàries. No hem d’oblidar que l’Oxigenoteràpia hiperbàrica té un potent efecte estimulador de la síntesi d’òxid nítric, coneguda i quantificada des dels anys 80 del segle XX.

  1. Augment del perímetre de marxa en malalties vasculars arterials (Claudicació intermitent)
  2. Millora de les Seqüeles neurosensorials dels Accidents cerebrals vasculars aguts
  3. Síndromes de Dolor muscular crònic
  4. Millora de la integració, capacitat funcional, i memòria cognoscitiva de persones grans i/o dèficit de perfusió cerebral
  5. Acceleració de la recuperació després de cirurgia abdominal profunda.
  6. Disminució de l’edema deformant després d’operacions de cirurgia estètica, plàstica, o reconstructiva.
  7. Millora de la funció reproductora i d’algunes disfuncions sexuals.
  8. Acúfens. Fenòmen acústic subjectiu que cal diferenciar dels Tinnitus.
  9. MEDICINA DE L’ESPORT: acceleració de la recuperació després de lesions músculo-tendinoses agudes, estrès competitiu, hiperentrenament, sobresforç, recuperació després d’exercicis extenuants (marató, carreres de llarga distància, trecking en ambients hostils). PRECAUCIÓ: L’aplicació d’OHB per a augmentar o millorar el rendiment esportiu frega els límits del Dopping. No així les aplicacions regeneratives, curatives, o restauradores

Hii ha documentació científica concloent que demostra la FALTA DE FONAMENT i/o d’eficàcia d’aplicar OHB en aquestes indicacions que s’apliquen en alguns centres amb intenció principalment crematística.

  1. Autisme
  2. Paràlisi cerebral
  3. Accidents vasculars cerebrals en la fase aguda
  4. Tinnitus. Soroll objectivable, i de vegades audible, produït per la cadena ossicular de l’orella mitjana, que cal diferenciar dels acúfens.