Skip links

Qui som

1947

Es crea a Barcelona l’Associació de Pesca Submarina (APS)

1954

Escindits de l’APS, un grup de bussadors entusiastes, capitanejats per Climent Vidal, prestigiós advocat i procurador en els tribunals, creen el Centre de Recuperació i d’Investigació Submarines (C.R.I.S.) dedicat a fomentar les activitats de busseig amb escafandre autònom. És un dels més antics del món. Es va concebre com a Centre privat de recerca i desenvolupament de tota mena d’activitats subaquàtiques, les quals va dur a terme en solitari durant molts anys. Comptava amb importants Departaments de Biologia submarina, Enginyeria subaquàtica, Escola de busseig esportiu i professional, Cinema i Fotografia submarina, Rescat, Arqueologia, i Medicina. El C.R.I.S. va tenir una gran projecció ciutadana. El popular humorista Eugeni l’incloïa a vegades en els seus acudits com a exemple de voluntariat eficaç sense afany de lucre “… i llavors van venir els del C.R.I.S., aquests tios que es juguen la vida cada dia sense cobrar ni un duro…”. Amb la popularització del busseig en els anys successius, va evolucionar fins a la seva situació actual com a Centre de Busseig esportiu-recreatiu. La seva trajectòria ha estat sempre lligada a la història de la Medicina Subaquàtica del nostre país.

1959

Adquisició de la primera cambra individual de descompressió, anomenada popularment “cartutxo”. Permetia la recompressió i descompressió programada d’un solo bussador accidentat. Durant el tractament, que podia durar més de 30 hores, l’accidentat romania completament aïllat de l’exterior i sense possibilitat d’assistència en cas necessari

1961

Els primers bussadors realitzaven la seva activitat sense ser plenament conscients del risc en què es trobaven. La Patologia subaquàtica era amb prou feines coneguda, i els mitjans d’assistència de què disposaven eren molt precaris. No obstant això aviat van sorgir especialistes en el tema, entre els quals el Dr. Sala-Matas va tenir una gran significació dins i fora del nostre país. Sota la seva presidència en el C.R.I.S. va tenir lloc a Barcelona l’any 1961 el primer Congrés de la Confederació Mundial d’Activitats Subaquàtiques (CMAS). També els bussadors més veterans van adquirir certs coneixements mèdics fonamentats en la seva pròpia experiència; per exemple, el nostre fundador Climent Vidal, s’havia fet càrrec, ell mateix, del tractament de molts accidentats. Es tractava, veritablement, d’una etapa heroica en la nostra història de la Medicina de busseig. Tothom comentava que caldria tenir una cambra més gran i de com a mínim dos compartiments.

1965

La primera cambra hiperbàrica multiplaça civil del nostre país, va ser col·locada l’any 1965, en un local cedit per l’Assemblea de la Creu Roja de Barcelona, annex al seu hospital. L’encarregat del seu disseny i construcció va ser l’enginyer Josep Rahola Espona que anys més tard va ser SSenador per Esquerra Republicana de Catalunya. El Diari LA VANGUARDIA, el de més tirada d’Espanya en aquesta època, va incloure en la portada una foto de la nova cambra hiperbàrica. Les nombroses dificultats tècniques i d’instal·lació de la complexa instal·lació pneumàtica, van motivar que la cambra no entrés en servei fins a l’any 1967. El periòdic LA VANGUARDIA, el de més tirada d’Espanya en aquesta època, va incloure en la portada una foto de la nova cambra hiperbàrica.

1967

Rep tractament per primera vegada un bussador accidentat. Era nord-americà i natural de Texas. Sent llavors president del C.R.I.S. Eusebi Escardíbul, començava una nova etapa que permetria un tractament més còmode, efectiu, i sobretot més segur dels accidents de busseig. Els Drs. Merino y Guijarroper part de la Creu Roja, i el Dr. Bargués per part del C.R.I.S. es feien càrrec de l’assistència mèdica.

1978

Fins a l’any 1978 van ser tractats 32 accidents de busseig en la nova cambra multiplaça, i el cartutxo de recompressió va anar quedant progressivament fora de servei, fins a convertir-se en una curiosa peça de museu que es conserva actualment a CRIS-UTH a l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, Barcelona. Les recompressions es portaven a terme a càrrec d’un equip de cambristes voluntaris, que desinteressadament s’alternaven per a garantir el funcionament de la cambra en tot moment. L’hospitalització quan era necessària, no depenia del departament mèdic del C.R.I.S., sinó dels metges de l’Hospital de la Creu Roja. El nombre d’accidents de busseig augmentava considerablement i alguns d’ells van ser molt greus, plantejant importants problemes assistencials i de disponibilitat personal. La junta directiva del C.R.I.S., degudament informada i assessorada, va considerar que havia arribat el moment de crear un Servei mèdic propi, amb responsabilitat i capacitat executiva per a dur a terme el tractament integral dels accidents de busseig, en tots els seus aspectes, tant en la recompressió com durant l’hospitalització. L’assemblea general d’aquell any, sota la Presidència d’Alfons Ferrer, va aprovar la creació d’un departament especialitzat en Medicina de Busseig per a fer-se càrrec dels bussejadors accidentats de tot el litoral mediterrani espanyol, unint en una sola entitat el “Departament de cambra hiperbàrica” i el “Departament mèdic” del C.R.I.S. sota la direcció del Dr. Jordi Desola. Molt pocs d’aquests bussadors accidentats que van rebre tractament eren socis del C.R.I.S.

1980

El 28 d’abril de 1980 va rebre tractament per primera vegada un pacient afecte d’una malaltia sense relació amb les activitats subaquàtiques. Es tractava d’un noi de 12 anys que sofria una Osteomielitis crònica recalcitrant de mandíbula per la qual estava abocat a la desarticulació i deterioració important de la funció alimentària. Després d’aquest malalt tractat satisfactòriament, de manera progressiva les indicacions terapèutiques de la cambra hiperbàrica van anar ampliant-se a altres malalties no relacionades amb el busseig, però així mateix tributàries de ser tractades amb Oxigen a pressió dins de la Cambra Hiperbàrica. Aviat l’INSALUD (Seguretat Social espanyola) acredità CRIS-UTH com a Entitat Concertada. De manera col·loquial, començarem a utilitzar el terme de “Unitat de terapèutica hiperbàrica” en referència a la utilització de la cambra hiperbàrica per al tractament de malalties de tota mena.
En aquest any s’organitzà el primer Curs de Medicina subaquàtica per a metges. Des de llavors, s’imparteix un curs cada any amb durada i contingut progressivament incrementat. Des de latercera edició començaren a assistir metges de totes les províncies espanyoles així com una proporció creixent cada any de metges estrangers, alguns d’ells gaudint de subvencions de les institucions oficials dels seus països, i també de Beques de l’Institut de Cooperació Iberoamericana (IBI), i més endavant de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI).
Aquest mateix any, CRIS-UTH es afiliada com a Membre Coporatiu de la Societat Internacional de Medicina Subaquàtica i Hiperbàrica (UHMS)

1983

El Departament mèdic del C.R.I.S. juntament amb CRIS-UTH organitzen a Barcelona el IX Congrés de la Societat Europea de Medicina Subaquàtica i Hiperbàrica (EUBS). És un repte important, tenint en compte la nostra poa experiència en aquell moment. Assisteixen 200 congressistes procedents de 23 països, inclosos americans i japonesos. El programa i l’organització de l’esdeveniment són molt ben valorats per tots els assistents. El nostre reconeixement internacional és molt valorat.

1986

Atesa la sòlida progressió del nou Departament mèdic, es decideix dotar-li de personalitat jurídica pròpia, autònoma i independent, sota la Presidència del Dr. Jordi Desola, creant la Societat CRIS-Unitat de Terapèutica Hiperbàrica, que s’abreuja com CRIS-UTH. El Servei Català de Salut de la Generalitat de Catalunya acredita CRIS-UTH com a Servei mèdic extrahospitalari.
El mateix any, i d’acord amb els requisits de la Llei General de l’Esport, el Registre d’institucions sanitàries de Catalunya acredita CRIS-UTH com a Centre de Medicina de l’Esport de primera categoria. El volum progressiu de treball va obligar a professionalitzar la dotació de la cambra, no sols amb metges propis, sinó també amb tècnics operadors de cambra (popularment anomenats camaristes) infermeres, auxiliars sanitaris, i personal administratiu amb dedicació laboral permanent.
També de manera col·loquial, s’especula amb la necessitat de disposar d’una cambra hiperbàrica moderna i de major capacitat per a ampliar les indicacions terapèutiques i millorar les actuals.
Aquest mateix any, els cursos de Medicina subaquàtica i hiperbàrica que CRIS-UTH organitza anualment des de 1980, reben l’aprovació de la Universitat de Barcelona i passen a estar inclosos en el programa de Tercer Cicle de l’U.B. com a Diploma de Postgrau en Medicina subaquàtica i hiperbàrica.

1998

Una entitat bancària Barcelonina proposa a la Direcció de CRIS-UTH l’adquisició d’una moderna cambra hiperbàrica de gran tamany que havia estat instal·lada en 1994 en una clínica privada de Madrid, però que havia quedat en desús per problemes interns de la societat que la gestionava. Per aquesta raó l’entitat bancària concessionària va decidir executar el Leasing amb què s’havia iniciat el projecte. La junta directiva de CRIS-UTH accepta el suggeriment, malgrat la precipitació que obliga a CRIS-UTH a dipositar la important inversió en el termini de 48 hores en la institució madrilenya.
La nova màquina no pot ser instal·lada en l’antic Hospital de la Creu Roja de Barcelona per dificultats tècniques, administratives, i logístiques insuperables. La precipitació inevitable de l’operació obliga a realitzar un trasllat forçós fins a un magatzem industrial on la citada cambra hiperbàrica romandrà durant gairebé 10 anys a l’espera de poder escometre amb garanties l’operació de reciclatge d’acord amb les normatives espanyoles i europees sobre instal·lacions pneumàtiques i hiperbàriques que en aquest moment ja estan vigents, però no existien en els anys vuitanta. El Consell d’administració de CRIS-UTH inicia gestions amb gairebé tots els Centres Hospitalaris públics i privats de Barcelona per a trobar el centre hospitalari més idoni on situar la nova cambra i el nou centre de Medicina Subaquàtica i Hiperbàrica.
L’U.B. atorga als nostres cursos el Grau superior de MÀSTER en Medicina Subaquàtica i Hiperbàrica de la Universitat de Barcelona.

2005

CRIS-UTH organitza el Congrés Internacional de Medicina Subaquàtica i Hiperbàrica (ICHM) que té lloc a Barcelona el mes de setembre 2005. Assisteixen 460 delegats procedents de 54 països dels cinc continents. Durant molt de temps aquest Congrés és assenyalat com el millor organitzat dels últims anys.

2008

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya encarrega a CRIS-UTH la ubicació d’un Centre de Medicina Hiperbàrica en el nou Hospital Moisès Broggi que s’està acabant de construir en la localitat de Sant Joan Despí, a 2 km als afores de Barcelona. Arriba el moment de recuperar aquella gran cambra hiperbàrica que ha romàs durant tant de temps emmagatzemada en un local industrial. Les normatives europees vigents obliguen a una remodelació profunda i completa de tot el sistema hiperbàric que no pot ser implementat amb els precaris requeriments que van disposar els seus primers propietaris d’acord amb les normatives espanyoles de 1994.
El Consell d’Administració rebutja la idea d’adquirir una cambra nova rebutjant l’antiga que no pot ser utilitzada en el segle XXI de la forma com va ser construïda i instal·lada a inici dels anys 90. Es contacta amb 10 empreses especialitzades en tecnologia hiperbàrica (dues d’elles espanyoles) recaptant les seves instruccions, suggeriments, i pressupost per a adaptar la nova cambra a les normatives europees vigents. Se selecciona una prestigiosa empresa francesa, especialitzada en construcció i manteniment de Plataformes petrolíferes. L’acord consisteix a transportar la cambra a les seves instal·lacions, reciclar-la, adaptar-la a les normes europees, recertificar-la, i restituir-la a CRIS-UTH degudament homologada amb el marcatge EC d’instal·lació hiperbàrica nova. El cost de l’operació multiplica 18 vegades la inversió realitzada en 1998.
El President i Director mèdic de CRIS-UTH (Dr. Jordi Desola) és convidat com a ponent al Congrés Xinès de Medicina Hiperbàrica que té lloc a la ciutat de Chongqing, prop de Wuhan.

2010

El 15 de març de 2010 rebem la nova cambra hiperbàrica, convertida en un ultramodern artefacte, amb tecnologia punta, adaptada a les normes europees vigents, ostentant les marques EC d’instal·lació pneumàtica i hiperbàrica nova acreditada, així com la necessària marca EC de dispositiu mèdic sanitari homologat.
El 22 de juny de 2010 es realitza la primera pressurització, en buit, de la cambra hiperbàrica a la pressió de 6 Atmosferes Absolutes (ATA) equivalent a 50 metres de profunditat sota la mar.
El 29 d’agost de 2010 reben tractament els 4 últims malalts en la instal·lació de l’antic Hospital de la Creu Roja de Barcelona.
El 30 d’agost de 2010, aquests mateixos quatre malalts rebien el primer tractament d’Oxigenoteràpia Hiperbàrica en la nova Unitat de terapèutica hiperbàrica de CRIS-UTH situada a l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, Barcelona.
S’inicia una nova etapa que consolida CRIS-UTH com a entitat Líder a Espanya de la Tecnologia i assistència hiperbàrica plenament integrada en l’Assistència pública, i amb ampli reconeixement internacional. CRIS-UTH manté la seva estructura de Societat professional autogestionada gaudint amb caràcter general de les característiques de Servei mèdic públic dins del Sistema nacional de Salut.
El futur s’escriu dia a dia i es desprèn com a conseqüència natural de la trajectòria professional que hem perfilat en aquests breus comentaris al servei de la comunitat a la qual pertanyem.

2011

EL DR.MOISÈS BROGGI VISITA CRIS-UTH
A la seva edat de 102 anys, el Excm. Dr.Moisès Broggi seguia moderant personalment les Sessions extraordinàries de la Real Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la qual era President honorari, i ens enriquia amb la seva erudició, saviesa, sentit comú, i bonhomia.
A meitats de febrer de 2011 el Dr. Broggi ens va honorar amb la visita a CRIS UTH dins de l’Hospital que porta el seu nom. Va entrar a la cambra hiperbàrica, va saludar als malalts un per un, es va interessar per les seves malalties, i els va donar recomanacions, consells, i informacions valuoses.
Durant tres hores més, varem gaudir de la seva presència a la Unitat escoltant les seves històries, la seva ètica, el seu bonfer, i la seva extraordinària humanitat.
El 11 de febrer de 2011 és, sens cap mena de dubte, una de les dates més importants a la Historia de CRIS-UTH.

2013

Nota necrològica
El 30 de desembre de 2013, les cruels Lleis de la natura ens varen privar del contacte directe amb el Dr. Broggi, però el seu esperit i el seu record és i serà sempre present amb nosaltres cada dia.