Skip links

Informació per a pacients

La següent informació pot ser d’utilitat per a entendre en quines situacions pot ser eficaç aplicar l’Oxigenoteràpia hiperbàrica (OHB) com a tractament principal, o complementari de determinades malalties o trastorns mèdics. Quan es respira oxigen pur a l’interior d’una cambra hiperbàrica a una pressió superior a l’atmosfèrica, augmenta més de 20 vegades la quantitat de oxigen disponible. De manera especial augmenta la quantitat d’oxigen dissolt en la sang però no transportat pels glòbuls vermells. Aquesta gran hiperòxia pot ser eficaç en diverses fases del tractament de moltes malalties.

Per a entendre adequadament en quines situacions l‘Oxigenoteràpia hiperbàrica pot ser útil per a tractament d’una malaltia, és necessari combinar adequadament tres paraules:
CAL, ÉS CONVENIENT, o ES POT.

Hi ha situacions en què cal aplicar Oxigenoteràpia hiperbàrica en algunes malalties que no disposen d’una altra forma de tractament. O bé en unes altres que disposen de tractaments clàssics però d’eficàcia no definitiva. En algunes d’elles, la OHB és el més eficaç o el més recomanable per diverses raons. Algunes d’aquestes situacions són les següents:

  1. Accidents relacionats amb el busseig amb escafandre esportius o professional.
  2. Embòlia d’aire com a complicació de procediments d’hemodiàlisis (ronyó artificial) o operacions de cirurgia cardíaca o vascular.
  3. Intoxicacions per haver respirat gasos contaminats, per inhalació de fum, gasos de fuita dels motors d’explosió, ingestió accidental o intencionada de cianur, o per aspiració de gas ciutat o de cianhídric.
  4. Infeccions molt greus dels teixits, , dels braços o de les cames, que provoquen gangrena de les extremitats.
  5. Pèrdua sobtada de la visió d’un ull per embòlia de la circulació de la retina. Com el tractament consisteix a augmentar la resistència de la retina a la falta d’oxigen, la OHB pot ser eficaç en aquests trastorns fins i tot quan s’aplica al cap d’alguns dies després de la pèrdua de la visió. No obstant això, i com és lògic, la major probabilitat d’efectes satisfactori augmenta com més aviat millor s’aplica el tractament.
  6. Complicacions de la Radioteràpia en persones que han rebut aquest tractament per malalties Neoplàsiques (Càncer). L’Oxigenoteràpia hiperbàrica és especialment eficaç en les pèrdues de sang per l’orina després del tractament radioteràpic. També és eficaç per a millorar o curar la inflamació de l’úter, vagina, o anus-recte després d’haver rebut radioteràpia per a tractament de tumors abdominals. També és freqüent l’afectació de la llengua, la mandíbula, o les glàndules salivals, després del tractament amb radioteràpia de tumors de cap o de coll. L’oxigen hiperbàric no interfereix en l’evolució general de la malaltia cancerosa però millora de manera significativa les complicacions que ocorren algunes vegades en aquests òrgans a causa de la radioteràpia, que si bé pot curar la malaltia neoplàsica, afecta també als teixits sans circumdants. Està clarament demostrat que l’aplicació de pressions elevades d’oxigen no facilita el creixement de la tumoració.
  7. Pèrdua sobtada de l’audició. El 70% dels malalts que han perdut l’audició de manera sobtada, milloren amb Oxigenoteràpia hiperbàrica. L’evolució és millor en aquells que no han rebut cortisona ni derivats esteroidals; procuri evitar-los. Si bé el resultat és satisfactori en la majoria dels malalts, per a obtenir la curació i recuperació total de l’audició és necessari aplicar el tractament al més aviat possible, fins a un màxim de cinc dies després de la pèrdua de l’audició.
  8. Prevenció de fallida o de complicacions quirúrgiques quan és necessari realitzar una operació en una persona que ha rebut prèviament radioteràpia com a forma de tractament d’un tumor. És especialment eficaç en la prevenció de malalties de la mandíbula quan és necessari extreure una peça dentària a una persona que ha rebut radioteràpia del cap o del coll.

És recomanable aplicar Oxigenoteràpia hiperbàrica com a complement, o en substitució, del tractament clàssic d’algunes malalties convencionals en què no s’han obtingut els resultats esperats. Això ocorre amb una certa freqüència en algunes malalties cròniques o de molt llarga evolució. Algunes vegades és un tractament substitutiu, però en moltes altres és un complement dels tractaments convencionals, per a millorar el curs de malalties cròniques o de molt llarga evolució. Aquestes són algunes de les més freqüents.

  1. Ferides o nafres de llarga evolució que no cicatritzen. Ocorre amb freqüència en persones diabètiques o portadores de malalties importants de la circulació.
  2. Peu diabètic. CComplicació freqüent a llarg termini de la diabetis en què es combina amb alteració de la circulació, de la sensibilitat neurològica, i de la cicatrització de les ferides. El tractament del peu diabètic requereix una aproximació multidisciplinària al costat de endocrinòlegs, podòlegs, especialistes en circulació, i cirurgians vasculars. L’Oxigenoteràpia hiperbàrica ajuda a millorar el rendiment dels tractaments convencionals i fa possible la cicatrització de ferides de molt mala evolució. Hi ha estudis científics molt ben dissenyats que demostren que l’aplicació d’oxigen hiperbàric evita amputacions en malalts diabètics amb trastorns de la circulació de les cames
  3. Ferides infectades de molt llarga evolució que que no es curen malgrat moltes setmanes o mesos de tractament amb antibiòtics i substàncies cicatritzants.
  4. Infeccions cròniques dels ossos que persisteixen durant mesos o anys després del diagnòstic malgrat haver provat tractaments de tota mena.
  5. Necrosi (infartament o deteriorament) del cap o del cos del fèmur o de l’húmer a conseqüència de malalties vasculars o d’altres trastorns que a vegades no estan clarament definits. La OHB contribueix de forma molt satisfactòria en la recuperació d’aquests trastorns que poden ser molt incapacitants. La osteonecrosis del fèmur és la causa més important per la qual es requereix reemplaçament articular (pròtesi) de maluc.
  6. Cremades profundes que no cicatritzen malgrat els tractaments convencionals

Hi ha algunes malalties que tenen tractaments bàsics establerts però l’eficàcia dels quals no sempre és completa. L’aplicació d’oxigen hiperbàric en aquestes situacions pot millorar l’evolució de la malaltia i a vegades aconseguir la curació que no s’ha aconseguit amb els tractaments convencionals. Son relativament freqüents les següents situacions.

  1. Acceleració de la recuperació final després d’operacions quirúrgiques d’alta complexitat.
  2. CComplicacions cerebrals després d’accidents que han produït interrupció de la circulació en persones prèviament sanes. L’ OHB no està indicada en el tractament dels accidents vasculars cerebrals (ictus, embòlies, trombosis cerebrals) pròpies de les persones majors o com a resultat i conseqüència de malalties cerebrovasculars com per exemple l’arterioesclerosi. Tampoc està indicat per a trastorns neurològics de molt llarga evolució, per exemple la paràlisi cerebral o les lesions congènites o conatals de molts anys d’evolució.
  3. Complicacions a curt o mitjà termini d’algunes malalties de la circulació de la sang que provoquen lesions en els teixits quan es restableix la circulació. La paraula mèdica que s’aplica a aquests trastorns és Síndrome d’isquèmia-reperfusió.
  4. L’OHB és molt eficaç, al costat dels tractaments mèdics i quirúrgics convencionals, per a manejar l’evolució de les necrosis infantils dels ossos de les cames, especialment entre elles en l’anomenada Malaltia de Perthes..
  5. MEDICINA DE L’ESPORT. L’oxigenació hiperbàrica, en aquesta ocasió aplicada en persones sanes que practiquen esports extenuants, és molt eficaç per a prevenir lesions agudes, accelerar la recuperació en cas que aquestes es produeixin, escurçar el període de recuperació després de grans esforços, i en algunes ocasions fins i tot per a augmentar el rendiment en esports d’alta demanda com, la marató, les carreres de llarga distància o altres esports en situacions extremes.

L’Oxigenoteràpia hiperbàrica no s’ha d’aplicar en el tractament de l’autisme, la paràlisi cerebral, els accidents vasculars crònics com les malalties degeneratives neurològiques de molt llarga evolució (mesos o anys) en persones amb malalties prèvies. Lamentablement poden haver arribat al seu coneixement notícies deformades per interessos comercials que recomanen l’aplicació d’oxigen hiperbàric per al tractament d’aquestes alteracions. La realitat és que existeix evidència científica que l’OHB no és eficaç en cap d’aquests trastorns esmentats.