Skip links

Indicacions per a professionals sanitaris

El mecanisme d’acció de l’Oxigenoteràpia hiperbàrica consisteix a augmentar la pressió arterial de l’oxigen (PaO2) per sobre de 2000 mmHg. La saturació de l’hemoglobina s’obté aproximadament en aconseguir els 140 mmHg, i a partir d’aquest moment el sobrant d’oxigen roman dissolt en el plasma fins a augmentar fins a 23 vegades la seva difusió. L’oxigenació plasmàtica dels teixits pot ser eficaç en diferents situacions d’hipòxia tissular isquèmica, radiològica, tòxica, o traumàtica. La hiperoxigenació plasmàtica pot restituir els mecanismes fisiològics de cicatrització, defensa antimicrobiana, angiogènesi, i neocolagenització proliferativa.

En situacions d’edema maligne, encefàlic o perifèric, com les Síndromes compartimentals, l’OHB aporta una vasoconstricció no hipoxemiant que pot ser decisiva en la resolució de la malaltia causal. Basat en aquests principis, les indicacions de l’ OHB en patologia humana poden ser Principals o Complementàries. Existeixen també efectes empírics d’observació casual però persistent.

El mecanisme d’acció de l’Oxigenoteràpia hiperbàrica consisteix a augmentar la pressió arterial de l’oxigen (PaO2) per sobre de 2000 mmHg. La saturació de l’hemoglobina s’obté aproximadament en aconseguir els 140 mmHg, i a partir d’aquest moment el sobrant d’oxigen roman dissolt en el plasma fins a augmentar fins a 23 vegades la seva difusió. L’oxigenació plasmàtica dels teixits pot ser eficaç en diferents situacions d’hipòxia tissular isquèmica, radiològica, tòxica, o traumàtica. La hiperoxigenació plasmàtica pot restituir els mecanismes fisiològics de cicatrització, defensa antimicrobiana, angiogènesi, i neocolagenització proliferativa.

EEn situacions d’edema maligne, encefàlic o perifèric, com les Síndromes compartimentals, l’OHB aporta una vasoconstricció no hipoxemiant que pot ser decisiva en la resolució de la malaltia causal. Basat en aquests principis, les indicacions de l’ OHB en patologia humana poden ser Principals o Complementàries. Existeixen també efectes empírics d’observació casual però persistent.

L’Oxigenoteràpia hiperbàrica és el tractament principal o únic vàlid d’aquesta malaltia.

  1. Accidents disbàrics de busseig
  2. Síndrome d’hiperpressió intratoràcica.
  3. Embolisme gasós iatrogènic per hemodiàlisi, o maniobres instrumentals en cirurgia cardiovascular o altres orígens.
  4. Intoxicació aguda o crònica per monòxid de carboni.
  5. Ingestió accidental de cianur o intoxicació per cianhídric.
  6. Infeccions necrosants clostridials de parts toves.
  7. Radionecrosi d’os, parts toves, o mucoses
  8. Oclusió de l’artèria central de la retina (preferiblement sense addició d’esteroides).
  9. Hipoacúsia neurosensorial d’aparició sobtada.

L’Oxigenoteràpia hiperbàrica pot ser un tractament auxiliar complementari important conjuntament si cal amb les mesures convencionals

  1. Retards de cicatrització i/o insuficiència cicatritzal
  2. Infeccions cròniques de parts toves
  3. Infeccions necrosants no clostridials
  4. Osteomielitis crònica recalcitrant
  5. Osteonecrosis de cap o diàfisis femoral, de la plataforma tibial o del cap i coll humeral
  6. Síndromes compartimentals
  7. Peu diabètic
  8. Síndrome de descongelament
  9. Encefalopatia hipòxico-isquèmica
  10. Síndromes post anòxia cerebral aguda en persones prèviament sanes
  11. Síndromes d’isquèmia-reperfusió

Es tracta d’efectes que s’observen amb molta freqüència -de forma gairebé constant- en malalts que han rebut Oxigenoteràpia hiperbàrica per a tractament d’algunes indicacions principals o complementàries. No hem d’oblidar que l’Oxigenoteràpia hiperbàrica té un potent efecte estimulador de la síntesi d’òxid nítric, coneguda i quantificada des dels anys 80 del segle XX.

  1. Augment del perímetre de marxa en malalties vasculars arterials (radicació intermitent)
  2. Millora de les seqüeles neurosensorials dels accidents cerebrals vasculars aguts
  3. Síndromes de dolor muscular crònic
  4. Millora de la integració, capacitat funcional, i memòria cognoscitiva d’ancians i persones amb dèficit de perfusió cerebral
  5. Acceleració de la recuperació després de cirurgia abdominal profunda.
  6. Disminució de l’edema maligne després d’operacions de cirurgia estètica, plàstica, o reconstructiva.
  7. Millora de la funció reproductora; algunes disfuncions sexuals.
  8. MEDICINA DE L’ESPORT: acceleració de la recuperació després de lesions múscul-tendinoses agudes, estrès competitiu, hiperentrenament, sobresforç, recuperació després d’exercicis extenuants (marató, carreres de llarga distància, trecking en ambients hostils). PRECAUCIÓ : L’aplicació d’OHB per a augmentar o millorar el rendiment esportiu frega els límits del Dopping. No així les aplicacions regeneratives, curatives, o restauradores

Existeix documentació científica concloent que demostra la falta de fonament i/o d’eficàcia d’aplicar OHB en aquestes indicacions.

  1. Autisme
  2. Paràlisi cerebral
  3. Accidents vasculars cerebrals en la fase aguda
  4. Tinnitus (a diferenciar dels acúfens)
  5. Paràlisi facial